I després de la guerra, què?

I després de la guerra, què?/Unitat Mòbil

2014-03-24T15:44:00.007+01:00

La campanya de sensibilització I després de la guerra, què?, (2008) sobre la participació del jovent ivorià en el procés de reconstrucció postbèl·lica del seu país, va permetre que els joves i infants de Catalunya coneguessin les seves experiències i participació en la reconstrucció de la Costa d'Ivori.
L'èxit d'aquesta campanya i la importància de treballar la cultura de la pau ens han portat a elaborar altres dinàmiques per divertir-nos mentre aprenem i treballem la PAU.

Aquest any, amb la Unitat Mòbil (2009), infants i joves de Catalunya i de la Costa d'Ivori intercanviaran les seves experiències sobre els conflictes quotidians i entre tots i totes buscaran alternatives ni violentes, ni sexistes.

Compta amb mi: Estàs disposat o disposada a treballar per una cultura de la Pau? Compta amb mi!

Paraules que apropen: Construïm un món més just a través dels contes!

La Caravana de la Pau: La nostra caravana estarà plena de dibuixos, escrits, cartells i reflexions sobre la manera en que entenem al món.

Paraules que apropen

2014-03-01T16:43:00.012+01:00

Hem realitzat aquest taller a les següent escoles:

I a l'espai públic:

Sant Jordi 2010

Compta amb mi

2014-02-23T10:07:00.016+01:00

Hem realitzat aquest taller a les següents escoles:

I després de la guierra, què? a Tarragona

2012-11-12T14:01:00.004+01:00

En aquest espai penjarem les campanyes de sensibilització que han realitzat els joves de les comarques tarragonines:

- CEIP La Ginesta

- CEIP Gual Villalbï

- CEIP Montoliu

- IES Mediterrània

Conta contes del mes de maig: "El diari de la Naaku"

2010-06-07T16:24:00.003+02:00

Clica aquí per veure la notícia.

El Konan i Bibliomón

2010-05-11T13:11:00.004+02:00

Bibliomón és un projecte de l'Ajuntament de Sant Cugat per apropar la construcció de pau a centres d'ensenyament i famílies de Sant Cugat. Un dels eixos que tracten és la memòria històrica: refugiats, exiliats i desplaçats.
És per aquest motiu que el 8 de maig la Fundació Akwaba, va participar en aquest projecte explicant "El viatge del Konan" a la Biblioteca del Mil·lenari.
A l'acte van assitir unes 26 famílies, amb nens i nenes de diverses edats, que al final de la sessió de contacontes van ser obsequiats per part de la biblioteca amb un exemplar del llibre.
Com és tradicció, al final del conte de l'elefantet Konan que es veu obligat a desplaçar-se per culpa de la guerra civil de la Costa d'Ivori, els nens i nenes assistents ens van fer un dibuix.

Aquí podeu veure alguns dels dibuixos que van realitzar.

Street Futbol i Paraules que apropen junts per St. Jordi

2010-05-06T12:31:00.002+02:00

Si vols veure la notícia, clica aquí!

La Naaku al carrer.

2010-04-27T10:02:00.006+02:00

A les Jornades d'hivern de la Fundació Akwaba vam explicar un conte: El diari de la Naaku. Aquest és un conte en format diari on la Naaku, una nena d'12 anys de la Costa d'Ivori narra la seva experiència de desplaçament amb la seva família.

Escolta què ens explica!

1a Part
2a Part

Si t'interesa adquirir la publicació ho pots fer a les llibreries La Central o a la nostra seu, al carrer Llobregat número 145 de l'Hospitalet de Llobregat.

Hem vistat la biblioteca Josep Janés amb el Konan!

2010-04-21T11:04:00.003+02:00

Aquí teniu la notícia de la nostra visita el 20 d'abril a la biblioteca Josep Janés.

Comptem amb vosaltres per definir "pau" (Escola Patronat Domènech)

2010-04-12T10:06:00.006+02:00

Els i les alumnes de l'escola Patronat Domenech de 3r, 4rt, 5è i 6è de primària van assistir amb nosaltres al taller "Compta amb mi".
Ens vam posar en la pell dels nens i nenes de la Costa d'Ivori, que havien de traslladar-se de la ciutat al camp fugint de la guerra, i vam confeccionar la nostra pròpia llista de coses que ens enduríem si haguéssim de marxar corrents de casa. La llista comuna als quatre cursos seria la següent:

1. La família i fotografies i records.
2. Roba.
3. Mantes, coixí.
4. Menjar i aigua (i estris, com per exemple un ganivet)
5. Llibreta i llapis, llibres, jocs.
6. Farmaciola.
7. Motxilla.
8. Diners.
9. Una lot.
10. El DNI.
11. Sabó i altres objectes per la higiene.
12. Tenda de campanya.
13. El nostre animal domèstic.

Hi afegiries alguna cosa més??

També vam escollir quatre paraules, de dins d'un llistat, que ens ajudessin a definir la pau i van fer el dibuix corresponent. Aquí tens el resultat!

Alumnat de 3r
Alumnat de 4rt
Alumnat de 5è
Alumnat de 6è

El Konnan a les aules de parvulari del Patronat Domenech

2010-04-09T13:46:00.005+02:00

El nostre elefantet Konnan ha viatjat fins a les aules dels alumnes de P4 i P5 de l'escola Patronat Domenech.

Amb ell hem fet el recorregut del nord al sud de la Costa d'Ivori fugint de la guerra. En el nostre viatge cap a la pau en el Parc natural de Sassandra ens hem trobat un munt d'animals amb noms ben curiosos. Allà a la Costa d'Ivori els nens i nenes, i també els animalons!, reben el seu primer nom depenent del dia de la setmana en que han nascut.

Pots veure els dibuixos que han fet als links següents:

Dibuixos alumnes P4.
Dibuixos alumnes P5.

Compta amb mi a l'escola Miquel Bleach

2010-04-09T10:28:00.007+02:00

Aquest any hem tornat a l'escola Miquel Bleach, després de fer l'Àlbum de família, per realitzar amb l'alumnat de 3r i 4rt de primària el taller Compta amb mi.
Vam comentar els dibuixos realitzats pels nois i noies de la Casa d'Acollida i Aprenentatge de Bouaké durant el conflicte armat, vam donar veu a les mares d'aquests nens i nenes i entre tots/es vam definir la paraula pau.

Aquí teniu els resultats de l'alumnat de 3r.
Aquí teniu els resultats de l'alumnat de 4rt.

Compta amb mi 4rt B C d'ESO dels Maristes-la Immaculada

2010-02-09T11:55:00.005+01:00

Fotografia: Globus de la pau enlairat
Dibuix de Gerard Moreno (4rt A) Representant el globus

Dins del marc del Dia Escolar de la No violència i la Pau l’alumnat de 4rt B i C de la ESO va realitzar les seves definicions de pau.

Aquí tenim alguns exemples:

La pau és, segons nosaltres, la no violència, aconseguida per mitjà del respecte als drets humans, el diàleg i la seguretat de la població.

Per a nosaltres la pau significa que es respectin els drets humans i que hi hagi solidaritat envers els altres, que es respectin les normes i que hi hagi democràcia mitjançant el diàleg.

La pau és una utopia que implica el no a la guerra, el respecte als drets humans i la llibertat d’expressió.

La pau és la cooperació i la comunicació entre les dues parts d’un conflicte mitjançant el diàleg per tal d’aconseguir la solució amb la no violència.

La pau és una sensació de seguretat que es pot aconseguir dialogant, i respectant les opinions dels altres, sent tolerants, i així amb esforç aconseguir la llibertat que tots busquem.

La pau és un camí cap al diàleg, la no violència i cap el respecte dels drets humans.

T'atreviries a fer la teva definició de la pau?

Compta amb mi a 4rt A i 2n A C d'ESO als Maristes-la Immaculada

2010-02-09T11:43:00.005+01:00

Dins del marc del Dia Escolar de la No violència i la Pau, els alumnes de 4rt A i 2n d’ESO A C van completar l’activitat dels seus companyes/es (que havien definit el concepte pau) tot proposant activitats concretes perquè la pau sigui possible al món.

Algunes de les seves aportacions van ser les següents: participar en ONG, fer manifestacions, participar en campanyes, fer escoles, no discriminant per raons de sexe, fer vídeos, comprar productes de comerç just, aprofitar les campanyes que es fan des de l’escola, aprofitar les coses al màxim i donar-les quan ja no les fem servir (roba vella), apadrinar nenes/es, prohibir que hi hagi nens/es soldat, fer grups de facebook per denunciar temes, etc.

Destacaríem les següents propostes:

“Si es fabriquen més cotxes elèctrics, no es necessitarà tant petroli i es reduiran les guerres”.

“Fer manifestacions: és una cosa que encara que no ho sembli serveix d’algu”.

“Una iniciativa amb la qual els nens i nenes s’acostumin a parlar per solucionar problemes o conflictes”.

Ens podríeu ajudar a fer més gran la llista de propostes?

Compta amb mi a 2n d'ESO B dels Maristes-la Immaculada.

2010-02-09T11:34:00.002+01:00

Fotografia: Preparació per l'enlairement del globus de la pau.

Dins del marc del Dia Escolar de la No violència i la Pau l'alumnat de 2n ESO B també va fer les seves definicions sobre pau. Us deixem amb algunes perquè pugueu reflexionar-hi:

La pau és quan no hi ha guerres ni violència i on s’utilitza el diàleg per prendre decisions.

La pau és no barallar-se, no utilitzar la violència per expressar-te, sinó utilitzar el diàleg i també posar-se en el lloc dels demés i respectar els drets humans.

La pau requereix empatia, solidaritat, democràcia, comunicació, no violència, no guerra i equitat per aconseguir el desenvolupament de la humanitat.

Estàs d'acord amb aquestes definicions? Afegiries alguna cosa?

Compta amb mi 1er ESO C dels Maristes-la Immaculada

2010-02-09T11:25:00.005+01:00

Dins del marc del Dia Escolar de la No violència i la Pau l’alumnat de 1r d’ESO C va definir la paraula pau i va veure com a vegades ens és més fàcil fer dibuixos que representin la guerra que dibuixos que representin la pau. Per tal de trencar aquesta dinàmica van fer dibuixos representant la pau com els que podeu veure a sobre d'aquestes línies.

Algunes de les definicions de pau que ens van donar van ser les següents:

La pau és no fer la guerra, respectar els drets humans, no a la violència i molta solidaritat.

Pau: sentiment de no violència i amor entre els homes.

La pau està quan la gent és solidària quan no hi ha violència quan les persones tenen seguretat i els nens poden anar a l’escola.

Com t'imagines la Pau? Envia'ns el teu dibuix de pau i el publicarem al blog.

Compta amb mi a 1er ESO A B dels Maristes-La immaculada

2010-02-09T11:17:00.004+01:00

Fotografia: Aspecte de la pissarra durant la realització del taller.

Dins del marc del Dia Escolar de la No violència i la Pau als cursos de 1er A i B d’ESO vam estar reflexionant sobre perquè hi ha guerres al món i vam tractar de definir la paraula Pau; a partir d’un llistat de paraules els/les alumnes en seleccionaven 4 per fer la seva definició, algunes de les definicions resultants són les següents:

La pau és la igualtat entre tots els humans, la no-violència entre països i els respecte pels Drets Humans.

La pau és complir les normes i no provocar conflictes i s’aconsegueix dialogant i sabent escolar.

La pau és no fer guerres, sinó solventar les coses amb diàleg, i que tothom pugui donar la seva opinió i ser solidari per participar.

Amb la comunicació, el respecte als drets humans i una mica d’empatia aconseguirem la no violència, la pau.

La pau és la igualtat de les persones, la no violència per evitar guerres, la solidaritat de les persones i el diàleg.

Què opines d’aquestes definicions? Canviaries alguna cosa?

Compta amb mi a 3r ESO Maristes-la Immaculada

2010-02-09T11:07:00.003+01:00

Dibuix: "Actuant localment per una cultura del pau glogal"

En el marc del Dia Escolar de la No violència i la Pau, a 3r d’ESO C les propostes que l’alumnat va elaborar per contribuir a que hi hagi pau al món parlen de la nostra manera d’actuar en el dia a dia (aprendre a no discutir amb els companys, no “liar-la” a classe, reflexionar sobre el que es fa, compartir, ser amable) i també d’accions concretes com col·laborar amb ONG, anant a manifestacions, actuar contra els conflictes a través del diàleg, actuar en favor de la pau, cremar les armes, fer convenis per parlar, etc.

Alguns van focalitzar les arrels del problema en els governs corruptes i la venda d’armes. Altres van idear un petita campanya per organitzar una recollida d’aliments que consistiria en fer cartells de publicitat de la campanya i penjar-los a supermercats, recomenacions personals a amics, fer un foro a internet i fent una manifestació per motivar a la gent.

Des del 3r ESO A i B ens proposen un seguit d’accions que podem fer per contribuir a la pau mundial:

Comprar productes de comerç just (sense treball infantil, explotació), productes solidaris. No comprar marques que sabem que exploten als seus treballadors (boicot a les marques).
Consumir productes ecològics i sostenibles.
Col·laborar i participar amb ONG (voluntariats)
No comprar jocs de violència.
Que ningú tingui armes.
Ajudar a que es respectin els drets humans al nostre entorn més proper.
Fer pàgines web.

Destaquem les següents reflexions de Martí Bridjebater i Marc Ericsson:

Pressionar a les autoritats per redistribuir els recursos en busca del benefici comú i no del propi.

Encarregar-se de no consumir productes elaborats per entitats que s’enriqueixin a costa de l’explotació dels col·lectius més dèbils. (...)

Fer soroll, com a membre del poble, per tal que la pressió sobre els qui es beneficien dels conflictes els obligui a reformar un sistema que augmenta les diferències econòmiques.

Quines altres accions creus que pots fer en el teu dia a dia per contribuir a la pau al món?

Compta amb mi al IES Ramon Casas i Carbó

2010-02-05T14:54:00.005+01:00

Dibuix del grup format per la Nerea, la Jessi, la Judit, la Mireia i l'Elsa

Els alumnes de 2n d'ESO del IES Ramon Casas i Carbó van celebrar el Dia Escolar de la No violència i la Pau realitzant el taller de Compta amb mi. A la primera part del taller es va parlar sobre els drets humans i a la segona part, per grups, van definir la paraula "PAU". Per fer-ho podien escollir entre un llistat de paraules proposades: no guerra, respecte als drets humans, responsabilitat, escoltar, no cridar-se, diàleg, conflicte, camí, sostenibilitat, utopia, llibertat d'expressió etc.

Algunes de les definicions que van realitzar són les següents:

La pau consisteix en la no violència, en la solidaritat entre les persones de diferents països, a respectar els drets de cada persona i a tenir un diàleg lliure. (Nerea, Jessi, Judit, Mireia, Elsa).
La pau vol dir tenir respecte dels drets humans, escoltar les opinions dels altres i no fer guerra ni tenir violència. (Claudia, Daniela, María, Ainhoa, Olga).
Es coneix per pau el procés de cooperació i diàleg de varis països per no barallar-se i dir no a la guerra. (Anònim).
La pau és no a la guerra entre països ni entre ciutats, no violència, i si democràcia amb comunicació; perquè tot el món estigui feliç i content, perquè si hi ha guerra tot el món pot desapareixer o morir. (Anònim).

Després de fer les seves pròpies definicions vam parlar dels conceptes de "pau negativa" i "pau positiva". S'entén la pau positiva com un "procés actiu de construcció de justícia per aconseguir l'harmonia de l'ésser humà amb ell mateix, amb els altres i amb el medi en el qual viu".

T'atreveixes a fer alguna altra definició de la paraula "pau"?

Compta amb mi al Centre d'Estudis Montseny

2010-02-05T12:54:00.003+01:00

Dibuix: Llibre de visites d'Akwaba després de l'activitat del "llac encantat".

Durant la setmana de celebració del Dia Escolar de la No violència i la Pau, a 4rt de primària del Centre d'Estudis Montseny, vam parlar dels drets humans i de la importància de resoldre els conflictes quotidians a través del diàleg. També vam jugar a passejar amb els ulls tancats per un llac encantat. Quan obríem els ulls en adonavem que potser havíem caigut a l'aigua glaçada del llac i els nostres companys/es ens salvaven donant-nos una abraçada. Vam tornar a jugar al joc fent un cuc... les emocions estaven servides!

Paraules que apropen: Dret a l'educació

2010-02-05T10:42:00.005+01:00

En el marc del Dia Escolar de la No violència i la Pau, al Centre d'Estudis Montseny l'alumnat de 3r de primària s'ha posat a la pell dels nens/es la Casa d'acollida de Gonfreville i els han enviat missatges explicant-los com és la seva escola.

Paraules que apropen al Centre d'Estudis Montseny: El viatge del Konan

2010-02-05T10:03:00.005+01:00

Dibuix d'un alumne de P3

El Centre d'Estudis Montseny va celebrar el Dia Escolar de la No violència i la Pau amb activitats també pels més petits. L'alumnat de preescolar va escoltar atentament la història de l'elefantet Konan i la seva família, que viatgen del nord al sud de Costa d'Ivori, per cercar la pau; un lloc on la gent es fa petons, abraçades i pessigolles i han après a no barallar-se i compartir les coses. En el camí es trobarà bons companys de viatge: la jirafa, els cocodrils i el mico.

Jocs de Guerra al Centre d'Estudis Montseny

2010-02-03T12:49:00.000+01:00

El grup de 2n B d'ESO del Centre Estudis Montseny, ens ha deixat la següent crònica de l'activitat:

"La Fundació Akwaba ha vingut a parlar-nos sobre la guerra de Costa d'Ivori, que va començar l'any 2002 i va acabar aproximadament en l'any 2007. Va començar quan el país es va dividir en nord i sur, com els del sur tenien més empreses i més diners que els del nord, els del nord no van deixar passar als camions i els del sur es van empobrir. Aleshores els del sud van començar a atacar als nortenys i moltes famílies van abandonar als seus fills, i així els del nord els van convertir en nens/es soldat. La nostra opinió es que no han de fer tot el que han fet amb els nens/es".

Pel que fa l'apartat de denúncies, l'alumnat ens ha dit el següent:

Denunciem que

els menors d'edat siguin soldats i els tractin com a objectes.
els menors pensin que les armes són joguines.
els soldats violin a les nenes.
es vulnerin els drets humans.
hi hagi guerres.
la desigualtat de gènere.
els menors s'hagin de separar de la família per la guerra.
l'analfabetisme de part de la població.
el rebuig de les nenes que han tingut fills.
els soldats droguin als nens/es per aconseguir el que volen
els soldats bombardegessin hospitals i escoles.

Ara que ja sabem algunes de les injustícies que es cometen a les guerres, ajuda'ns a construir la pau! Visita les activitats que des de la Fundació Akwaba es van realitzar en motiu del Dia Escolar de la No violència i la Pau i deixa el teu comentari.

Compta amb mi: els murals del Centre d'Estudis Montseny

2010-02-02T13:49:00.000+01:00

En motiu del Dia Escolar de la No violència i la Pau els alumnes de 4rt de primària A, van assistir a una xerrada sobre la pau i els drets humans i van realitzar murals per grups: La Pau, Pau i amor, Fer un pacte per la Pau, Dialogar és millor que lluitar, Que tot el món tingui pau.

Paraules que ens apropen al CE Montseny

2010-02-01T12:23:00.000+01:00

Fotografia al pati del CE Montseny el 29 de gener de 2010

El dia 30 de gener és el dia Escolar de la No violència i la Pau, i per aquest motiu talleristes de la Fundació Akwaba es van desplaçar fins el centre per realitzar diversos tallers. Del taller "Paraules que ens apropen" realitzat amb els alumnes de 1er d'ESO van sortir les següents reflexions:

Los movimientos y señales de una persona ayudan a entenderse con personas que hablan otros idiomas.

Crec que gràcies al respecte podem arribar lluny, simplement arribant a un acord.

Parlar és una forma molt eficient de comunicar-se.

La tolerància i el respecte són un idioma global.

El respecte és important en la convivència del dia a dia.

Si vols que t'escoltin a tu, enrecorda't, escolta tu abans.

Estàs d'acord amb les afirmacions fetes?

CEIP Montoliu

2009-12-21T13:00:00.004+01:00

Des d'Akwaba estem molt agraïts de la vostra participació en els tallers de "I després de la guerra, què?

Us deixem aquí amb les fotografies de les vostres campanyes de sensibilització

IES Les Marines. Paraules que apropen

2009-12-10T17:50:00.000+01:00

CEIP Gual Villalbï

2009-12-10T14:15:00.003+01:00

Aquí us deixem amb algunes de les fotografies i un vídeo realitzat pels nens i nenes de l'escola Gual Villalbï que participaren dels tallers sobre els Drets dels Infants i Pintant Conflictes. Aquests són alguns dels dibuixos que realitzaren per la campanya de sensibilització. Esperem que us agradin!

CEIP La Ginesta

2009-11-10T13:33:00.004+01:00

Els nois i les noies de 5è de Primària de l'escola La Ginesta van realitzar el taller de "Pintant els conflictes", aquests que us presentem són alguns dels seus comentaris i dibuixos, que disfruteu!!

També els nois i les noies de 6è de Primària han participat d'aquesta campanya de sensibilització, ells i elles van realitzar aquest telenotícies sobre el procés que es va viure a la Costa d'Ivori.

Càmera i acció!!!!!!!!!!

FIN Y PRINCIPIO

2009-03-31T16:32:00.002+02:00

Después de cada guerra
alguien tiene que limpiar.
No se van a ordenar solas las cosas,
digo yo.

Alguien debe echar los escombros
a la cuneta
para que puedan pasar
los carros llenos de cadáveres.

Alguien debe meterse
entre el barro, las cenizas,
los muelles de los sofás
las astillas de cristal
y los trapos sangrientos.

Alguien tiene que arrastrar una viga
para apuntalar un muro,
alguien poner un vidrio en la ventana
y la puerta en sus goznes.

Eso de fotogénico tiene poco
y requiere años.
Todas las cámaras se han ido ya
a otra guerra.

A reconstruir puentes
y estaciones de nuevo.
Las mangas quedarán hechas jirones
de tanto arremangarse.

Alguien con la escoba en las manos
recordará todavía cómo fue.
Alguien escuchará
asientiendo con la cabeza en su sitio.
Pero a su alrededor
empezará a haber algunos
a quien les aburra.

Todavía habrá quienes a veces
encunetre entre hierbajos
argumentos mordidos por la herrumbre,
y los lleve al montón de la basura.

Aquellos que sabían
de qué iba aquí la cosa
tendrán que dejar su lugar
a los que saben poco.
Y menos que poco.
E incluso prácticamente nada.

En la hierba que cubra
causas y consecuencias
seguro que habrá alguien tumbado,
con una espiga entre los dientes,
mirando las nubes.

Wislawa Szymborska

IES La Ferreria: Multiplicant Campanyes

2009-02-10T12:13:00.001+01:00

JOCS DE GUERRA. COSA D'INFANTS

Els nois i noies de l'IES la Ferreria denunciem que:

- Diverses multinacionales crean instrumentales adaptados para los niños.

- Que nosotros y nosotras compremos productos fabricados por niños explotados.

- Las políticas de las empresas explotadoras.

-Que los países "desenvolupasos" no den un duro.

- Denuncio que les empreses fabriquin coses de guerra pels nens, les persones que fan soldats als menors, a les persones que prenen un nen o nena de les seves famílies i denuncio també les persones que abusen dels nens i nenes petits i els exploten.

- Denunciem els governs, per donar-los armes.

Autors i autores: Mireia, sílvia, Estefanía, Maica, Rubén, Ivan, Yuri, Ferran i Manuel.

Los niños y las niñas no deben coger armas, no deben ser gardianes, y no deben matar a la gente. Es muy injusto que los menores de 18 años deban trabajar y ir a la guerra. La guerra es muy mala psicológicamente, todos los niños se merecen una educación.

Autos i autores: Sergio, Marc, Paulo, Maica, Mireia, Rubén, Estefanía y Silvía.

És per tot això que proposem que:

- Los gobiernos pongan medios para frenar la situación que están viviendo.

- Que dejen a los niños ser niños.

- Que no haya más niños ni niñas soldado!

Escola Miquel Bleach: Multiplicant Campanyes

2009-02-10T11:04:00.000+01:00

Els nois i les noies de 1r, 2n i 3r de primària van realitzar el taller sobre els "Crets dels Infants" i així és com elles i ells els veuen i els viuen:

Aquests són els drets preferits dels alumnes de 4rt ....

Escola Ventós Mir: Multiplicant Campanyes

2009-02-10T10:05:00.000+01:00

EL DIARI DE LA NAAKU

Un menor soldat és un nen o nena que el fan cuinar, fer de missatger... o el que és el pitjor, els fan portar armes i utilitzar-les contra la gent. A més converteixen les nenes en esclaves dels homes.

La Naaku i la veva família es van desplaçar en busca d'un lloc on viure durant la guerra, fugien dels soldats que volien convertir els seus germans en menors soldats. Si nosaltres fessim un desplaçament imaginari aniríem a Andalusia, fent el viatge amb cotxe, durant més de 10 hores per anar a trobar la nostra família, i ens emportaríem amb nosaltres allò que no pot faltar en cap viatge: la tele, la wii i la play.

Nosaltres ens n'hem anat a Itàlia i a França, amb els nostres pares i germans, la vida en aquests països és molt diferent de la que feiem abans a Badalona, aquí parlen llengües diferents, i nosaltres encara no les entenem molt bé, a la vegada però seria molt fàcil per nosaltres jugar al nostres esport preferit, el fútbol, i això seria molt divertit.

Els viatgessón molt llargs i pesats, per això ens vam inventar un conte: "Tot va començar un dia que plovia i van anul·lar el partit. El noi era molt bon jugador de fútbol i un dia va marcar un gol de penalti, era el "pichichi" del equip. Tenia tres germans. amb el temps els jugadors del Barça el van contractar, resulta que aquest noi era ... Leo Massi!"

Ara la guerra s'ha acabat! i tornem a casa nostra, però tot està ensorrat, així que hem de començar la reconstrucció del nostre poblat. L'alcalde Hugo i l'alcaldessa Lara han organitzat així la reconstrucció:

- Apartar tot el que està destrossat.

- Recollir molta palla i fang per construir les cases.

- Treballar en equip:

a) Equip 1: Dibuixar un mapa del poble.

b) Equip 2: Fer un embassament perquè ens porti aigua al poble.

c) Equip 3: Recollir tot el material necessari.

d) Equip 4: Reconstruïm el poble. VISCA!!!!!

Els habitants del poble, han dit la seva i allò que també es construiria:

- L'Helena demana la reconstrucció de l'aeroport perquè hi puguin aterrar els avions.

- La Carla demana uns cotxes que facin que els refugiats puguin tornar a les seves cases.

- El Rafael ha començat la recostrucció de l'escola per aprendre i de l'hospital perquè la gent malalta es pugui ananar a curar.

Els nens i les nenes de 3r i 4rt de Primària de l'escola ventós Mir de Badalona

Escola Betània-Patmos: Multiplicant Campanyes

2009-02-04T17:28:00.001+01:00

Com viuen els drets els infants?

Tots els nens i les nenes tenim dret a la sanitat, a rebre ajuda quan estem ferits, a tenir una atenció mèdica adequada per poder viure bé, tenim dret a les vacunes, a tractaments mèdics, a medicines...

No hem de ser explotats hem de descansar, a jugar a tenir una bona infància,`per això tenim dret a anar a l'escola per poder tenir una bona educació, i poder aprendre llengües, cultures, l'educació a més a més ha de ser gratuïta i de qualitat ja que és igual com siguem, tots tenim els mateixos drets.

Els nens i les nenes tenim dret a viure amb una família que ens estimi, que ens cuidi, que es preocupi per nosaltres, que ens doni confiança ajuda i una casa, un lloc on viure feliços.

Els nens i les nenes tenim dret a viure en pau , a no a nar a la guerra i ser nens soldat, a no tenir armes, a no tenir perill de mort.

Autos i autores: Paula, Núria, Clàudia, Mercè, Patxi, Miquel, Alex, Tedy, Lluis, Domingo, MarcRamon, Francesc, Tomàs, Joaquim, Pau, Tian, Blanca, Beth, Enri, Mar, Blanca, marta, MArc, Ana, Albert, Alejandro, Patricia, Tatiana, Bruno, Quique, marta, ana, Víctor, guille, andrea, Claudia, Oscar, Nico, Pablo, Maria, Júlia, Manel i Nico.

Escola Betània-Patmos 5è B

Nosaltres diriguim aquest article a tots els governants del món, i a tots els nens i les nenes que pateixen falta de salut. Creiem que tots els nens del món tenim dret a tenir medicaments, a rebre vacunes per no patir malalties, pensem que els medicaments que venen a les farmàcies són massa cars i hi ha moltes famílies que no tenen recursos econòmics per comprar-los. Si abaixessin els preus dels medicaments hi hauria moltes més persones que tindrien dret a aquest recurs.

Esperem la vostra col·laboració. Dret a la salut per tothom!

Autors i autores: Sergi, Mònica, Patricia, Àlex i Sònia.

Escola Betània

Tots els nens i les nenes tenim dret a rebre educació gratuïta, a rebre el material necessari per poder anar a l'escola, ja que ens permet aprendre el necessari per de grans poder treballar. Tenim dret a aprendre cultures diferents i fer amics.

La nostra escola comença a les 8:30 del matí i acaba a les 4:30, a l'escola estudiem català, castellà, anglès, science, matemàtiques, religió, socials, música, plàstica, educació física, natació i informàtica. Cada dues hores sortim al pati, al del matí juguem i esmorzem i al del migdia juguem i dinem. Després anem a casa on juguem, estudiem i descansem.

Autors i autores: Domenech, Mireia, Laia i Berta

Nens i nenes de primària

Senyors presidents d'arreu del món: Ens sembla lamentable que molts de nens i nenes es morin de gana al món. Haurieu de fer més actes benèfics i amb els diners que recolliu ensenyar comprar llavors i ensenyar als pobles a fer planracions perquè es puguin menjar els fruits de les collites. a més de cultius doneulos bestiar, aigua potable i totes les altres coses que els calguin.

Autors i autores: Sergi, Jordi, Josep, Bernat i Marc

Nenes i nenes de 3r de Primària

Al Micròfon Obert denunciem que aquests drets no es respecte, perquè hi ha moltes guerres i els nens han de lluitar o es moren.

A Catalunya, la majoria d'aquests drets es compleixen tot i que aluns nens i nenes no en poden gaudir.

Autores:Núria., Clàudia, paula i Mercè

CEIP Montseny: Multiplicant Campanyes

2009-01-21T10:57:00.000+01:00

Els nens i les nenes de 5è A i B dels CEIP Montseny han creat després del taller "Il·lustrant els Drets dels Infants" la seva pròpia revista amb el títol: Com vivim els drets els infants?

Els nens i les nenes tenim dret a no ser explotats, a no treballar de petits i a ser lliures.

Tenim dret a tenir un nom i una cultura perqué no ens cridin (soldat 1, soldat 2...)

Tenim dret a tenir una família perquè ens cuidin i ens estimin.

Tenim dret a viure amb pau, a no tenir guerres i a solucionar els problemes parlant.

Tenim dret a tenir amics i a ser feliços jugant.

Autors i autores: Leyre, Guillen, Ana, Patricia i Daniel

Els nens i les nenes tenim dret a rebre atenció mèdica quan estem en perill, a tenir menjar saludable per estar sans i forts, dret a tenir una bona educació per saber escriure i poder de grans tenir ofici i tenir dret a viure sota un sostre i una casa estable.

Autors i autores: Laura, Anna, Eva, Laia i Marina

A més a més, sinó hi ha el dret a gaudir de metges i medicaments, els nens i les nenes podem patir malalties i morir. Tot tenim dret a ser etesos en cas d'emergència. a més tots els hospitals han de ser públics perquè tothom hi pugui anar.

Autors. Bet, Alícia, lluís, Joan Ramon i Alex

Tots i totes tenim dret a alimentar-nos per poder crèixer, per no agafar malaties ni morir, el menjar és important per no morir de gana.

Autores: Zoe, Marina,Natàlia, Adrià i Marina

Tots tenim dret a anar a l'escola, a tenir amics, a aprendre per poder treballar, a tenir material escolar i a tenir educació.

La nostra escola ideal seria amb llum aigua i un pati molt gran. Amb assignatures divertides i un cole que no fos pribat. Aquesta seria la nostra escola ideal.

Autors: Marc, Alex, Marc i Víctor

EL MICRÒFON OBERT

Nosaltres, els nois i les noies de 5è A de primària de l'escola Montseny creiem que els Drets dels Infants no es respecten perquè hi ha països pobres, són pobres perquè hi ha hagut guerres o no hi ha treball. Per exemple l'Àfrica va ser molt rica però va ser colonitzada i la seva cultura es va "perdre". Molts africans venen a Espanya per buscar treball, menjar i un sostre però molts espanyols no volen que vinguin, per això es diu que són racistes.

Nosaltres tenim sort, perquè en les nostres vides es respecten aquests drets però a a vegades no es respecte. Moltes vegades no sabem viure en pau perquè ens barallem, ens peguem... i hem de buscar altres estratègies per resoldre els nostres conflictes. Tot i això a Catalunya no tots els drets es respectem, també aquí hi ha nens i nenes que no poden anar a l'escola, que els seus pares no tenen diners i els és difícil pagar el metge o les coses al supermercat.

Autors: Els nois i les noies de 5è A

Els nois i les noies de 3r de Primària van aprendre els Drets dels Infants , quins són a quin van dirigits.... aquests són alguns dels seus dibuixos!

La calsse de 3r B

La classe de 3r A

Els nois i les noies dels cursos de 6è A i B van realitzar el taller de Pintant Conflictes, i aquestes foren les seves campanyes de sensibilització:

PER QUÈ UNS TANT I ELS ALTRES TAN POC?

LA BROSSA NO MENJA!

Els alumnes de 6è A del CEIP Montseny

LA DECISIÓ DE LES DONES TAMBÉ COMPTE

Autors i autores de la campanya: 6è B

Els alumnes de 2n A van acompanyar el Konan en el seu Viatge i aquests són algunes de les seves il·lustracions

IES Sant Quirze: Multiplicant Campanyes

2009-01-09T13:13:00.001+01:00

Els alumnes dels diferents cursos de 3r de la ESO de Sant Quirze van realitzar el taller: "Jocs de Guerra. Cosa d'Infants". Així van decidir crear diferents campanyes de sensibilització perquè altres persones poguessin conèixer que és el que ha passat a la Cosa d'Ivori i per donar missatges de solidaritat als nois i les noies de Gonfreville. Algunes de les campanyes van consistir en escriure cançons, i aquestes són algunes de les lletres:

Es una noche fría,

como cualquier otra aqui a fuera,

soldados en las calles,

hambre en las aceras

Se oyen gritos, lamentos, voces de un sueño roto

miradas perdidas, miradas acabadas,

vidas desgarradas, almas corrompidas

a causa de esta mierda de guerra!

¿Por qué? ¿Por qué pagan vidas inocentes?

¿Por qué? ¿Por qué acabar con el sueño de los demás?

Gritos en la noche por la ilusión vacía

Lloros en la oscuridad por la inocencia perdida.

¿Qué les espera? Un amanecer de enfermedad,

Olor de una ciudad vacía que se pudre poco a poco

¿Esperanza? Acabada de un balazo

por esta mierda de guerra que no tiene ningún sentido!

Familia desvanecidas

abandonados en las calles

viviendo sin excusa viviendo sin ningún sentido.

Nombres, ¿qué nombres?

nombres olvidados, rotos por la frialdad.

Las armas se desvanecen, ¿una nueva amistad?

Dejalo, aprende, gánate la felicidad.

Ten fe, esperanza, algo de vitalidad,

tranquilo, ríe, no estás solo.

Daniel Moreno. 3r D de la ESO

Noches en vela

noches de frío.

Cargados con armas,

durmiendo sin mantas, buscando el camino.

Oscuras miradas

cegadas del hambre

con dedos helados

con voces sin sueño.

Cuentos y historias

que buscan un hilo

con muchas dudas

sin ningún sentido.

Destrucción de vidas

destrucción de infancias

sin poder jugar

teniendo que luchasr.

Manos pequeñas

agarrando armas

con mucha destreza

escalando montañas.

Niñas pegadas

niñas con dueños

obligadas a todo

derechos cero.

Mensajes confusos

¿bien o mal?

¿matar o soñar?

vivir o luchar.

Después de la guerra

no tienen familia

no tienen vida.

Buscando una casa,

buscando un amigo.

Brazos heridos

piernas rotas

niños al olbido.

Salva la inocencia

salva historias

salva vidas

simplemente salva

que empezará otra historia

Abre los ojos

todos se han ido

se encuentra solo

sin querer, sin ser querido

Je ne se pa, Je ne se quoai

on peux tot arrenger

(Yo no lo sé, no sé el que

pero todo se puede arreglar)

Els nois i les noies de 3r de la ESO de l'IES Sant Quirze, van grabar el procés de creació d'una cançó de denúncia de la violació dels Drets dels Infants a la Costa d'Ivori.

Els nois i les noies de 3r de Sant Quirze van explicar-nos com seria la seva societat ideal i van realitzar un programa de televisió "Dos Quarts" per discutir i reflexionar sobre eld "Drets dels Infants"

Els nois i les noies de 3 de Sant Quirze van participar al concurs de PREGUNTA RESPOSTA

Els alumnes de la classe de 4rt d'ESO D ens han explicat amb quins ulls es miren la política

Mentre que els alumnes de 4rt B ens han dit algunes paraules de els joves ... la política?

IES Miramar: Multiplicant Campanyes

2008-12-22T17:14:00.001+01:00

Els nois i les noies de 1r i 2n d'ESO de l'IES Miramar de Viladecans, van realitzar el taller de "Pintant els Conflictes", en aquest van aprendre a relacionar-se amb els diversos conflictes personals i interpersonals i van dibuixar-ne algún d'ells...

A més a més vanm deixar algún missatge pels joves de la Costa d'Ivori....

Aquests són alguns més dels seus dibuix-conflicte....

IES Bellvitge: Multiplicant Campanyes

2008-12-22T16:14:00.000+01:00

Aquestes són les cançons de 3r de de ESO de l'IES Bellvitge pels nois i les noies de la Casa d'Acollida de Gonfreville:

99 sueños i una ilusión, you! Barcos de cartón

Será aquel niño sera aquel niño que creció
muy rapido y lanza guiños con cariño,
los sacaron de su nunca jamás,
asi de golpe
y dejaron su red colgada en el mástil del dolmen.

Sergio y Ruben

Quiero

No quiero volver a veros asi
quiero veros cantando, sonriendo, estudiando con libros, estuches y lapizeros
quiero que seais niños, no esclavos
quiero que dejeis de luchas por esta vida bruta, que te esfuerzas por combatirla pero ni se inmuta
Quiero que sepais que hay otro mundo, donde de cero poder empezar,
donde de cero a cien podeis jugar, estudiar, comer y vuestras familias tener
ser felices, y como en los cuentos dicen,
comer perdices.
Dejar de matar, dejar de ver sangre y de sangre tu derramar.
Os quiero decir con esto, que todo lo que es negro, tiene parte blanca,
la lucha y la paz, la pelea y el diálogo.
Mirad chavales, no hay mal que por bien no venga!

Josué

Els nois i les noies d'ESO també ballaren i reflexionaren per defensar els Drets dels Infants

I discutiren i reflexionaren sobre els estereotips nord-sud i d'aquells del sud-nord a través del vídeo de Micròfon Obert

IES LES MARINES: Multiplicant Campanyes

2008-12-12T12:21:00.000+01:00

A més a més els alumnes van realitzar un telenotícies per parlar de la participació dels menors soldat als conflictes armats. Aquesta vegada a la Costa d'Ivori

I un telenotícies per parlar de la situació actual de la Costa d'Ivori en el seu procés de reconstrucció postbèl·lica.

Monogràfic: I després de la guerra què?

3r d'ESO

L’editorial

La campanya de sensibilització “I després de la guerra, què?” està recorrent diversos centres educatius de Catalunya, són molts els i les alumnes que s’han sumat a la campanya. És per això que des de la redacció hem pensat editar dos monogràfics: “Jocs de Guerra. Cosa d’Infants” i “I després de la guerra, què?”. Aquest monogràfic, “I després de la guerra, què?”, és un recull d’articles redactats pels nois i les noies de diferents centres. L’objectiu final del monogràfic “I després de la guerra, què?” és donar a conèixer els projectes de reconstrucció postbèl·lica que s’estan duent a terme des de la Casa d’Acollida de Gonfreville, en particular, i des de la societat civil, en general. El monogràfic inclou diverses seccions: L’entrevista, recull les vivències i xperiències de nois i noies que treballen en la reconstrucció del teixit social del país; La crònica dedicada a l’actualitat ivoriana; La denúncia, espai reservat a la crítica de la vulneració dels Drets del Infants; La reflexió, dedicada al debat i a la generació d’opinió pública i La proposta, un onjunt de reflexions sobre futurs passos a seguir.
Des de l’editorial us convidem, a més a més, a consultar el bloc http://www.idespresdelaguerraque.blogspot.com/ per obtenir més informació i per realitzar les vostres col·laboracions.

L’entrevista

Madame Binaté. Professora de teatre de la Casa d’Acollida de Gonfreville. Treballa amb els nois i noies temes com les conseqüències de la guerra, la vivència dels conflictes i la pau.- Bon dia Madame Binaté. - Bon dia. - Quant de temps fa que treballa de professora de teatre a la Casa d’Acollida de Gonfreville? - Un any, des de que va acabar la guerra. - Per què va decidir dedicar-se a aquesta feina? - Perquè els meus fills van patir les conseqüències de la guerra, i penso que treballar sobre les conseqüències de la guerra, la violència, els conflictes i sobre la pau ajuda als nens i nenes a no patir. - Per què és tant important la seva feina? - Perquè els infants necessiten distreure’s, conèixer i aprendre que poden gaudir de la vida, que no tot és guerra. - Quina és la implicació dels infants? - La implicació dels nens i les nenes és important tot i que de vegades els costa, no és fàcil treballar alguns temes quan ha acabat la guerra, no sempre estan atents, de vegades estan cansats de tot això, però poc a poc van aprenent i disfrutant de les activitats. - Quant de temps t’agradaria quedar-te amb ells? - Molt de temps, però depèn de si jo puc, - Què faries si un dia ve alguna persona i et diu que s’ha de tancar l’edifici on assageu? - Intentaria resoldre el problema i si no fos possible, obriria una nova sala de teatre. - Moltes gràcies, esperem que tot millori.

La Crònica

La guerra a la Costa d’Ivori va començar el 1999 i va acabar el 2007, quan van cremar les armes com a símbol de pau, per reivindicar la inutilització de les armes al acabar la guerra. La cerimònia va consistir en fer una foguera amb totes les armes i material bèl·lic que s’utilitzà per fer la guerra i que causà tant de mal, tant sentimental com material a la Costa d’Ivori, aquest acte es celebrà el 30 de juliol del 2007. Després de la guerra, Akwaba va decidir construir la Casa d’Acollida de Gonfreville, que va servir per la reconstrucció social dels habitants de la Costa d’ivori. Aquesta casa que es troba a Bouaké exerceix diverses funcions, com per exemple: reunificar famílies, ensenyar a llegir i a escriure als nens i nenes, fer tallers perquè els nens i les nenes aprenguin oficis, i activitats artístiques perquè els infants expressin el que han viscut, fan obres de teatre i dansa de sensibilització, per ensenyar que la guerra és dolenta i els problemes que pot causar, perquè no es torni a repetir. Altres projectes són el banc “col·lectiu” que ajuda quan una persona es posa malalta, i els tallers sobre el sida, que ensenyen com es transmet, és important que les dones i ens nens estiguin informats perquè es puguin defensar i no facin amb ells i elles el que vulguin. Fan també obres de teatre, en la que vam veure, una prostituta dóna un condó a la seva amiga i ella en quedar-se sense agafa el sida amb un client.

La denúncia

Mme Dienée ZOUBGA ABSIATA Responsable manteniment del Centre de Salut de Gonfreville Bouaké, Costa d’Ivori:

“Durant la crisi la situació a Bouaké va esdevenir molt difícil degut a la presència arreu dels rebels, vivíem contínuament en un estat de por i de estrès. Poc a poc sembla que les coses ara comencen a funcionar i que les coses estan més tranquil·les, però la situació tampoc no és fàcil la vida ha esdevingut molt cara, molt molt difícil... El preu dels aliments s’ha duplicat, l’arròs, la farina, la carn etc. i també el de la benzina. La gent ho està passant força malament, perquè és difícil trobar una feina amb un sou que permeti portar una vida digna i és per això que hi ha vaga rere vaga. Esperem que amb les eleccions la situació millori per a la població”.

A la Costa d’Ivori, actualment, és molt difícil treballar, comprar menjar, anar a l’escola... el preu dels aliments s’ha duplicat. A més a més denunciem les poques ajudes del govern a la població, la crisi que fa que la gent no pugui comprar aliments, i altres productes, els escassos llocs de treball... A més a més no es respecten els Drets dels Infants, durant la guerra s’han fet servir menors soldat: a les nenes les feien prostituir, i als nois els donaven armes a canvi de poc menjar. Actualment tots els nens i les nenes haurien de tenir educació i poder viure en condicions favorables. Nosaltres volem que els governs firmin un acord perquè es millori el respecte dels drets dels infants i dels drets humans. Demanem el respecte dels drets dels nens i les nenes als països on hi ha guerra, perquè no portin armes contra la seva voluntat, perquè no els separin de les seves famílies. Demanem que els països “desenvolupats” ajudin en lloc de prendre’ls els recursos naturals. Pensem que el futbol pot ajudar amb partits benèfics, per exemple, Drogba és titular de la selecció de Costa d’Ivori, i podria organitzar partits per ajudar a l’Àfrica en general, i a la Costa d’ivori en particular.

La reflexió

NALOUMAL MARGUERITE N’GUESSABE Infermera responsable del Centre de Salut de Gonfreville: “Amb el grup de dones seropositives hem iniciat grups de recolzament que es reuneixen varies vegades a mes per parlar del seus problemes personals principalment lligats al fet de ser portadores de VIH. Per altra banda , hem organitzat diferents sensibilitzacions en comunitats sobre el VIH, el tractament de la malaltia i sobre el paper de les dones en la reconstrucció postbèl.lica”.

Les reunions amb grups de dones són una bona idea perquè així es senten recolzades i poden expressar-se, això pot ajudar a moltes dones, a més juntes poden sentir-se més fortes per reclamar més diners pels serveis o medicaments i així millorar la seva condició de vida.. Opinem que es poden ajuntar dones seropositives de diferents països per poder comentar les seves experiències, ja que passar la malaltia soles deu ser una experiència dura. El VIH es pot transmetre a través de les relacions sexuals sense protecció, a través de la sang, la llet materna... una bona protecció contra la malaltia són els preservatius, però aquests són molt cars, és per això que demanem als governs que baixin els preus dels preservatius, perquè la gent de l’Àfrica es pugui protegir del VIH, o que regalin els preservatius, per exemple a les escoles.

La proposta

Senyors governadors d’arreu del món, ens agradaria que firméssiu un pacte perquè els menors africans no hagin d’anar a l’exèrcit, quan abans ho solucioneu “millor”. Podríeu fer que els pobles tinguin dret a paraula –deixar votar a la gent perquè decideixin -. Aquest tema és molt important, quan abans ho solucioneu millor per tothom, els més beneficiats però no seran ells, serem nosaltres, per haver-ho fet possible. A més a més ens agradaria fer unes propostes per acabar amb la pobresa, la fam i sobretot perquè es respectin els drets dels infants: - L’Àfrica és un país ric en matèries primes, però hi ha països que se n’aprofiten. Una solució possible seria que el país que estigués treballant en aquella zona pagués una mena d’impost per explotar aquella terra, i així el país s’aniria recuperant econòmicament.

“Que no s’utilitzin més nens i nenes per la guerra. Ni a la Costa d’ivori ni a cap altre lloc del món”.

Han col·laborat en aquesta secció:

L’Entrevista: Joana Tacu, Daniela Giornei, Omar, Antonella, Tamara, Juan Dias, Andrea Costantini Sánchez, Nathaly Gutiérrez, Natalia, Montserrat Ruíz, Carlos García, Gemma, Annie, Andrea, Elles i Desireé.

La Crònica: Lorena García, Verónica Espinosa, Petri, Jerry, Ana Ainhos, Sergi, Pablo, Víctor, Pueyo, Toni, Marc, Andrés, Ainnoa, Mateo, Miranda, Diana, Arantxa i Pere.

La denúncia: Hugo Bousson, Bryan González, àlex Esquè, Miquel Castellà, Matías Dinolfi, José Miguel García, Nil Ozugeldi, Dorays Fuentes, María Morena Pereyra, José Galiot, Carlos García, Peluche Carcía Lizando, Alejadro Gil, Jordi González, Monica Escoruela i Sonia Lanero.

La Reflexió: Gladis Vázquez, Natàlia, Marina G., Marina R., Cova, Alba, Santi, Oriol, Meritxell Uceda, Pol Picas, Luca, Bilal Kandemir, Carles Novell, David García, Bxyan Alexander Ortega i Jaume Montoré.

La proposta: Néstor Cruz, Nacho reina, Cristina Vinyal, Judith Colás, William Martin, Judith Perna, Dani, Alex, Touse i Alexis.

El diari de la Naaku a través de 1r d'ESO

“Les escoles del món”

Quines semblances i quines diferències hi ha entre la teva escola i la de la Naaku?
Hi ha moltes diferències: el camí per anar a l'escola de la Naaku està en mal estat i no tenen bar però fan moltes careografies i molts balls tradicionals; el camí que porta a la nostra escola està més ben arreglat, tenim bar, ordinadors, millor material.... a més a més la nostra escola és més gran.
Com t’agradaria que fos la teva escola?
M'agradaria que totes les taules tinguessin ordinadors, que es pugués escoltar música, que fos més gran i que tingués més material.
Com creus que són les diverses escoles del món? Dibuixa-les o descriu-les.
Creiem que són igual que les nostres però amb menys tecnologia, que es fan moltes activitats i que totes elles tenen hora del pati, aquesta és la millor perquè podem descansar i explicar-nos les coses.

“Els menors soldat”

Quina definició donaries a un menor soldat?
Els menors soldat són menors de 18 anys, són petits per la guerra, van armats. Van a la guerra obligats i una mica voluntàriament, perquè sino, no tindrien menjar i no podrien sobreviure.
A quins països creus que hi ha menors soldat?
Hi ha nens i nenes soldat a llocs on hi ha guerra i particularment a l'Àfrica i a l'Àsia, però també a Llatinoamèrica i a Europa.
Creus que hi ha diferències entres els nens i les nenes soldat? Quines?
Sí, els nenes són utilitzats com a menors soldat, i les nenes són utilitzades com esclaves sexuals i algunes són obligades a casar-se.
El nostre consell es que escapin de la guerra i quan aquesta acabi estudiin i juguin.

“Desplaçament imaginari”

Per què heu de fugir de casa? Com us sentiu? Com heu fet el camí? Quan de temps heu trigat? Amb quins mitjans heu viatjat? On heu decidit anar? Per què? Quines coses us heu emportat amb vosaltres? Que és el que més trobaríeu a faltar?
Hem hagut de fugir de casa perquè hi ha hagut una guerra, hem fugit el dia 11 de desembre del 2008 en direcció a Mèxic,perquè allí és més barat, però hem passat per Los Angeles perquè hi tenim familiars, hem fet el recorregut a peu, però només una hora i en avió, hem viatjat durant 17 hores.
Ens hem emportat la família, alguna cosa de roba i diners, el passaport, el banyador... allí ens han acollit molt bé, però trobem a faltar els amics i familiars que s'han quedat, la nostra casa, el nostre poble...

“Vida de desplaçats”

Florence, Justine i Matí s’ha trobat a la perruqueria de la Lidye. Imagina una escena on les quatre dones parlen de les seves coses mentre es pentinen. Imagina que les tres dones també són desplaçades, en quin lloc us heu desplaçat?, amb quines persones viviu?, quines semblances i diferències trobeu amb la vostra ciutat?, quines coses us resulten difícils, quines coses fàcils i divertides?
La perruqueria està plena de gent de diferents països: cubans, espanyols, mexicans, italians, equatorians.
-Hola me llamo Justine, de donde sois vosotras?
-Hola yo me llamo Florence y vosotras?
-Hola yo soy la Matí
- Yo la Lidye, jo trobo a faltar del meu país les muntanyes nevades, ela amics, el menjar de casa (tortites, paella...) y vosotras que extrañais de vuestro país?
-Yo lo que extraño más es mi idioma, mis amigos... pero la gent aquí és molt simpàtica, aunque a mi me ha sido muy difícil adaptarme aqui donde las cosas son tan diferentes, hay torres de muchos pisos, oficines...
-El més difícil per la meva família és acostumar-nos a treballar en l'agricultura, les feines que feiem abans als nostros paisos aqui no serveixen, tot i això el que més m'agrada és veure jugar i divertir-se els nens petits.

Un conte per la Naaku i el Mengue

Nosaltres vivim a Castelldefels (Barcelona) i al contrari de la Costa d'Ivori no hi ha guerres (per ara) espero que la guerra no us hagi afectat molt el conte que us volem explicar parla de que...
Havia una vez un vagabundo que se llamaba Emiliano y que siempre iba por la calle...
Havia una vez un niño que quería ser camionero para viajar por el mundo como su papa, después de muchos esfuerzos consiguió su esperado sueño y se pasó la vida viajando por el mundo.

Reconstruim la Costa d'Ivori

Ens hem reunit en Assamblea per decidir quines són les primeres coses que hem de reconstruir en la ciutat de la Naaku després de la guerra,
-En un primer moment hem decidit que el més important és recostruir i posar en funcionament els hospitals, les cases les escoles, el transport públic, els negocis, les farmàcies... s'ha de reconstruir l'estructura urbana de la ciutat i possar en funcionament les màquyines de preservatius, ja que són importants per combatre el Sida.
-Perquè la ciutat retornés a funcionar com abans de la guerra hauríem de donar diners als lloc públics perquè poguessin tornar a funcionar com abans perquè poguessin ajudar als més necessitats, ajudar als camperols a sembrar plantes i aliments i ajudar a que els homes i les dones trobin feina. A més a més, és també important que la gent perdi la por que la guerra éls ha creat, és per això que s'haurien de fer classes públiques perquè la gent expliqui les seves experiències i recuperi la confiança en ells mateixo.
És per això que l'assamblea demana....
Querido señor Alcalde,
Aunque creemos necesario que se tome un descanso, esperamos que después haga bien su trabajo.
Nos gustaría que nos dases tu correo electronico y el de tu gente ya que nos haría mucha ilusión intercambiar mails con vosotros.
Un fuerte abrazo!

Han col·laborat en aquesta revista:

Les escoles del món: Oriol, Joel, Albert, Adrián, Carlotta, Nadia, Britanny, Edu i Raymer.

Els menors soldat:Sergio, Jorge, Stefano, Ounana, Mario, Mar, Roger i Gemma.
Desplaçament imaginari: Marcela, Monica, Marta, Lucía, Daniel, Beccy, Sofia, Ariadna, Melissa, Gastón, Célia i Manal el Ghajouan.

La vida com a desplaçades: Genís, Nahum, German, Sheila, Kelly, Damian, Raul, Judith, Santos, Guillem, Pau, Carlos y Natalia.

Un conte per la Naaku i el Mengue: Albert, gabriel, Santiago, Pau, Kantar, Santiago, Juanjo, Emiliano, Martin, Judit, Bruno, Ivan, Elena i Carla.

Recosntruim la Costa d'Ivori: Guillermo, Roger, Damian, Matiu, Cora, Silvia, Mar, Víctot i Óscar.

RUBÍ: Multiplicant Campanyes

2008-12-12T09:52:00.001+01:00

Els nens i les nenes de Rubí, van representar alguns dels Drets dels Infants i van ballar i cantar pels nois i les noies de la Casa d'acollida de Gonfreville: tot següit podem veure el seu vídeo, un, dos, tres .... acció!

Joves Participen

2008-11-26T16:46:00.000+01:00

Han participat a la campanya de "I després de la guerra, què" els següents centres socioeducatius:

1. Biblioteca Josep Janès de l'Hospitalet de Llobregat

1.1 "El Viatge del Konan" i "El diari de la Naaku"

2. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet del Llobregat

2.1 "El Viatge del Konan" i "El diari de la Naaku"

3. IES Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat

3.1 1r C de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants.

3.2 3r A de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants.

3.3 3r B de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?

3.4 3r C de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?

4. IES Can Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat
4.1 1r A de la ESO. Jocs de guerra, cosa d'infants?

4.2 1r B de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?

4.3 1r D de la ESO: Jocs de la guerra, cosa d'infants?

4.4 2n A de la ESO

4.5 2n B de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?

4.6 2n C de la ESO

5. Nens i nenes de Rubí: Jocs de guerra, cosa d'infants?

6.IES Llobregat de l'Hospitalet de Llobregat.

6.1 Realització de l'Exposició "Nens i Nenes soldat. Jocs de Guerra, Cosa d'Infants".

7. IES Ferreries de Montcada i Reixac

8.IES Jaume I de Salou

8.1 Taller "Jocs de guerra, cosa d'Infants?" amb les alumnes i les alumnes de segon curs de Cicles Formatius.

9.IES Les Marines de Castelldefels

9.1 1r d'ESO A, B, i C van realitzar el taller "El Diari de la Naaku"

9.2 Els alumnes de 2n de la ESO A, B i C van fer el taller de "Jocs de Guerra. Cosa d'Infants?"

9.3 Els alumnes de 3r de la ESO A, B, C i D van participar al taller de "I després de la guerra, què?

10.IES San Quirze de San Quirze

10.1 Els alumnes dels 4 cursos de 3r de la ESo han realitzat el taller de "Jocs de Guerra, cosa d'Infants"

10.2 Els alumnes de 4rt B, C i D de la ESO han realitzat el taller de "I després de la guerra, què?"

11.IES Miramar de Viladecans

11.1 1r i 2n de la ESO: Pintant Conflictes

11.2 3r de la ESO: La Cançó dels Drets

12.IES Ramón Casas i Carbó de Palau Solità i Plegamans

13.IES Puig de la Creu de Castellar del Vallès

14.Centre d'Estudis Montseny de Barcelona (Poble Nou)

15.Escola Betània-Patmos de Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi)

16.Institució Pedagògica Sant Isidor de Barcelona (Eixample)

17.CEIP Ramón y Cajal de l'Hospitalet de Llobregat (Projecte Ponts)

18.CEIP Charlie Rivel de l'Hospitalet de Llobregat (Projecte Ponts)

19.CEIP Pep Ventura de l'Hospitalet de Llobregat (Projecte Ponts)

20.Projecte Xarxa de l'Hospitalet de Llobregat

21.Ajuntament de Montmeló

22.Ajuntament de Moià

23.Ajuntament de Collbató

24.Ajuntament de Roda de Ter

25.Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà

26.Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

27.Ajuntament de Terrassa

28.Ajuntament de Parets del Vallès

29.Ajuntament de Monistrol de Montserrat

30.Ajuntament de Corbera de Llobregat

31.Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

32.Ajuntament de Vilafranca del Penedès

33.Ajuntament de Pineda de Mar

34.Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

35.Ajuntament de Navàs

36.Ajuntament de Sant Andreu de la Barca

37. Tarragona Patrimoni de la Pau. "Paraules per la Pau"

38. Maristes La Immaculada (Barcelona)

39. Escola Ventós Mir (Badalona)

40. Escola Miquel Bleach (Barcelona)

41. IPSI (Barcelona)

El Projecte Xarxa: Multiplicant Campanyes

2008-11-26T16:16:00.000+01:00

Els nois i les noies del Projecte Xarxa van realitzar juntament amb els monitors de la Casa d'Acollida de Gonfreville (Madame Vinater, Philipe i Tangarà), diversos tallers.

Durant els tallers es va discutir sobre els conflictes, sigui els de Costa d'Ivori, sigui els que es produeixen entre els joves....

.... d'aquestes trobades nasqué el vídeo, creat pels joves del Projecte Xarxa, sobre les diverses possibilitats i formes creatives de resoldre els microconflictes a través de la dansa i la música

Biblioteques: Multiplicant campanyes

2008-11-26T15:23:00.000+01:00

Els nens i les nenes de la Biblioteca Josep Janès van viatjar amb el Konan i la Naaku a la Costa d'Ivori

La Biblioteca Tecla Sala es va sumar a la campanya " I després de la guerra, què?" amb "El viatge del Konan" i "El diari de la Naaku"

IES Mercè Rodoreda: Multiplicant campanyes

2008-11-26T15:08:00.000+01:00

Els nois i les noies de l'IES Mercè Rodoreda van participar a la campanya "I després de la guerra, què?" amb el taller de "Jocs de Guerra Cosa d'Infants:

Des de 1r C del Mercè Rodoreda......

Els nois i les noies de 3r A de la ESO van realitzar dues campanyes de sensibilització: Una sobre els Drets dels Infants i una altra que porta per títol "Niñ@s sin armas"

La classe de 3r B de la ESO del Mercè Rodoreda van fer diferents campanyes gràfiques...

... una de suport als nens i nenes soldats de la Costa d'Ivori en francès...

... una sobre els drets dels infants...

... un vídeo realitzar per aquests nois i noies ...

... i una carta escrita per ells i elles....

Els nois i les noies de 3rC d'ESO llençaren diverses campanyes de sensibilització:

- Pintant la Costa d'Ivori

- Una de gràfica sobre els drets dels infants:
-Rol playing sobre la vida de les nenes soldat

- Dues cançons de reivindicació, que es penjaran al Youtube, però que de moment podem llegir la lletra:

EL PRIMER SINGLE DE "EL CANTO DE LOS LOCOS"

Dejando las armas de lado yo me divierto,
con el empeño que yo le he puesto ¡Ay leré!

La emoción de Akwaba nos ha soltado un sermón
y yo le he prestado toda mi atención ¡Ay leré!

A los menores soldado hay que ayudar
y mi reconocimiento les voy a dar ¡Ay leré!

Ayudar a esa gente es mi deber
y esto es lo que pienso hacer!

PAZ HERMANO

NIÑOS SOLDADO

Estoy solo aquí porque me fuí a la guerra y nadie me siguió
no estas solo, a mi me secuestraton ¡Y a mi!
Yo me fui a matar a la madre de mi padre

A mi me violaron y me quise suicidar.
A mi me desarmaron y me puse a estudiar.
Yo me rehabilité y empecé a trabajar.

Es así, que más da, lo que diga el general
Es así que más da, lo que diga el general

Y yo con 8 años, no pienso ir a matar... sólo quiero jugar

Es así, que más da, lo que diga el general
Es así que más da, lo que diga el general

- I una carta que demana la solidaritat de la població davant de la realitat que estan vivint aquests nois i noies a la Costa d'Ivori i de la qual aquí podem llegir un fragment:

SI ERES UN NIÑO SOLDADO SE ROMPEN LOS DERECHOS

Hola ciudadanos de Barcelona, nos hemos reunido hoy aquí, día 5 de noviembre, para discutir, contaros y "aclaraos" los derechos de los niños que merecen un respeto, una familia, amor (...)
Os contaremos lo que les pasa, como por ejemplo...
A muchos les obligan a ir la guerra, a matar a su propia familia, parece duro... les hacen consumir drogas para motivarles, les dan comida que no tiene los nutrientes necesarios para los niños, algunos críos.
Porque simplemente son sólo unos críos que les quitan el estudiar, los juegos la libertad...
a las niñas las utilizan para la diversión de los hombres, siendo violadas, tratadas como objetos sexuales (...)la verdad señores es que es una pena y si ustedes tienen un poquito de corazón, sólo un poquito, nos pueden ayudar a luchar para que estos niños sean libres

IES Can Vilumara: Multiplicant Campanyes

2008-11-26T11:44:00.000+01:00

Els nois i les noies de l'IES Can Vilumara han participat als tallers: "I després de la guerra, què" "Jocs de guerra cosa d'infants":

Els missatges de 1r A de la ESO pels nens i nenes de la Costa d'Ivori.....

NOS DA PENA LA GUERRA

Hola niños del planeta somos de Barcelona. Os quiero recordar que la guerra es muy mala para los niños.
Un saludo de JoSe I dAvId de España Barcelona :)
Nosotros que nos da pena que vayais a la guerra Un BeSo :)

Ies.Can.Vilumara 1A ESO

LA GUERRA

No teniu que entrar a la guerra. Perquè la guerra és dolenta per vosaltres i us faran mal, i a més a més, la guerra és per majors de 18 anys i no per menys anys. Vosaltres teniu que estar a la escola.

Javier Huanca sóc de el instituto ies can vilumara, 1A ESO

Hola!!!!
somos los niños de un instituto llamado IES Can Vilumara i hablo en nobre de toda la classe de 1r A.
os deseamos mucha surte en esto de la guerra i espero k os vaya bien a todos y cada uno de ellos
y espero k tengais el oficio k querais.

este mensaje lo han hecho: Abraham Valles,Alejandro Gonzalez i Cristian Sanchez.

desde aqui "España"os mandamos un fuerte saludo y todo nuestro apoyo por lo que habeis pasado durante la guerra. Esperamos que ahora que se ha acabado todo esteis mejorando en salud y educación. Pensad que hay mucha gente que os apoya .
Angie,CRIS,Yalile.

IES CAN VILUMARA. 1r A ESO. L'Hospitalet del Llobregat ...

A més a més, un grup de nois i noies de 1r A han realitzat una campanya gràfica de suport als nens i nenes soldat...

... ballant per la Costa d'Ivori....

... jugant per la Costa d'Ivori....

Els nois i les noies de 1r B de la ESO han realitzar un rol playing per rapresentar la vida dels menors soldats, i les diverses opcions i camins que segueixen per sortir de l'exèrcit i la guerrilla.

La classe de 1r D de la ESO va realitzar dues campanyes gràfiques sobre els Drets del Infants d'arreu del món...

... van cantar una cançó....

... i un grup de noies rapresentaren com escapar de la guerrilla a través d'un rol playing...

Els missatges de la classe de 2n A de la ESO per la Costa d'Ivori

Hola!! :

Sóm la Denise i la Alba :

Bueno, m'agradaria molt veure-us.

Us enviem molta força i molts ànims ,

que tot es millori, que vosaltres podeu.

Espero que ens veiem quan vingueu a Barcelona.

Espero que tingueu l'ofici que vulgueu.

Us enviem una foto!! nostre ( l' institut)

Alba i Denise, 2n A d'ESO de l'IES Can Vilumara

¡Hola! Aquí os dejamos con una imagen
que va para los niños de la Costa d'Ivori,
esperamos que os guste.

Espero que esteis bien,
os quiero conocer yo también,
a ver si algún día os puedo ver y
si puedo ayudaros, os ayudaré

CaRlOs VaRóN CURS:2 A Institut: Can Vilumara

Os mando la esperanza de que algún dia el mundo será mejor y mas pacifico.Seguro que el futuro será mejor. Alfredo Antolín Blanco 2a IES Can Vilumara

despres de la guerra que!!!
para : los niños y niñas de la costa d'ivori

HoLa

somos la Karol y la Johanna

hoy les enviamos un saludo muy grande a todos los niños de costa d'ivori

Bueno solo les queremos comentar que no se entreguen a la guerra
porque todos tenemos un derecho, una educación, una familia

NO A LA GUERRA

SI A LOS DERECHOS

( : ANIMOS TODOS PODEMOS MEJORAR NUESTRO MUNDO : )

I.E.S can vilumara
Johanna y Karol
2º ESO A

holaa!
Somos niños de Barcelona y hemos hecho una clase en la que hablabamos de la guerra que os ataca y de los muchos niños que teneis derechos a estudiar y a aprender cosas para tener algún futuro, aprender a leer etc.
Lo que más hemos sentido es que niños de 7 años o menos llebaban armas dispuestos a matar o a ser disparados por cualquier otra persona y tener toda la vida por delante.
Ánimos chicos por que vosotros tenéis mucho futuro i muchisimas posibilidades de aprender y de cumplir vuestro sueños, no lo dejeis atrás y no tireis la toalla al final lo conseguireis estamos seguros.
Un fuerte beso y abrazo desde Barcelona(hospitalet).

Niños soldados de la guerra civil de la costa de marfil.....
La desgracia mas abandonada del mundo segun
el cordinadador de emergencias del onu..
desde entonces han muerto 6 7 millones de seres
humanos x consekuencia de las invaciones
de la guerra patrocinadas x los poderes corporativos
que pretende controlar la riqueza minera de la region
esto es una insjusticia para estos niños ellos deverian
estar estudiando jugando ...
pero no pobres niños sin comer desnutricion 1 ...
las niñas son acosadas sexualmente x
los soldados la gerra muy pronto se va
acabar debe aver paz amor libertad para los niños.

guillermo cornejo molina 2 eso "A " INSTITUTO CAN VILUMARA

¡¡¡¡ESTOS SON TUS DERECHOS Y NO TENDRIAN QUE ROMPERLOS SOLO PORQUE QUIERAN GANAR UNA GUERRA!!!!!!

1° Derecho a la igualdad, sin condición de raza, credo o nacionalidad.

2° Derecho a una protección especial para su desarrollo físico, mental y social.

3° Derecho a un nombre y una nacionalidad.

4° Derecho a una alimentación, vivienda y atención adecuada para el niño y la madre.

5° Derecho a una educación y cuidados especiales para el niño física y mentalmente disminuido.
6° Derecho a comprensión y amor por parte de los padres y la sociedad.

7° Derecho a recibir educación gratuita y a disfrutar de los juegos.

8° Derecho a ser el primero en recibir ayuda en casos de desastre.

9° Derecho a ser protegido contra el abandono y la explotación en el trabajo.

10° Derecho a formarse en un espíritu de solidaridad, comprensión, amistad y justicia.

¡¡¡¡PIENSA QUE ALGUN DIA PODRAS CUMPLIR TODOS TUS DERECHOS Y SERAS MUY FELIZ!!!!!!!

Kathy Peña y Laura Fernández 2º"A"

I.E.S Can Vilumara.

Espero que en vuestro país se hagan más colegios
para que podais estudiar como nosotros,
también que tengaís más derecho a estudiar
y comer como hacemos nosotros .
Si venís por aquí os recibiremos con las manos abiertas .
Espero que nos entendamos y nos llebemos muy bién .

JoNa Y AnGeLo 2n A ESO IES Can Vilumara

Que venga aqui a Barcelona para jugar,

que estudieis con nosotros, juguemos a
las consolas para enseñarte.
Os esperamos con las puertas y las manos abiertas
para cuando vengais.
Espero que nos entendamos bien i que no pase nada malo.
Este es nuestro amigo el Eto'o, es del futbol club Barcelona,
juega muy bien al futbol i cada partido marca un gol.
Si quieres cuando vengas vamos a verlo jugar al Camp Nou.

pEtRuT y DaViD 2A iEs CaN vIlUmArA

Hola nois què tal com us va? a mi en va molt bé, i a vosaltres?
Espero què us vagi bé, en el lloc on esteu , sigui el què suigui si puc de gran aniré a costa d'ivori a fer-vos una visita, i espero q tots siguem amics .
Això us ho a ecrit el JEFERSON ACOSTA

UN RECORD

http://www.foroswebgratis.com/imagenes_foros/0/1/1/3/6/704855imagenes-corazones.jpg

Holaaa!!!
Sóm dos nenes que de l'Hospitalet, denise i verónica.
us enviem molta força, i esperem que les coses os vagin molt millor.
ANIM!!!! Que vosaltres sou el futur i podeu canviar com van les coses al vostre pais!
bueno os desitgem lo millor, petons ...=)

Denise & Verónica

la libertad es algo que no se puede definir con palabras, es el todo en esta vida

la paz es que ya se acabo la guerra y empiza una nueva forma de vivir

el amor es lo mejor que existe en este mundo tan grande,e infinito

de: Emma & katherine

La classe de 2n B de la ESO hem realitzat campanyes grafiques...

...un poema...

SENTIMANTS D'UN NEN SOLDAT

Un dia amb un sol radiant,
on regnava la felicitat i alegria,
uns homes ens van preguntar
a mi i als meus germans,
que una prova ens farien
i si passàvem la prova
a la guerra aniríem.

A base d'entrenaments i drogues
perdo la por
i lluito a la guerra
pensant que sóc el millor
i sempre amb el somni
de ser un heroi.

Alguns dels meus amics
van tenir valor de matar, els seus querits
on es van convertir en una màquina de matar,
altres es van quedar atrapats,
dins la traumatització
on hores d'ara
no tenen a nungú
que li proporcioni amor
Judith Román Cruz

... i aquest vídeo ...

Les campanyes dels nois i noies del curs de 2n C de la ESO....

Cartell Para La Campaña Despres De La Guerra Hi Ha Un Altre Mon

Raúl Peñacoba

Paúl Caicedo

Hola, somos la tanyyta,ainhoita,i el kristianiko del instituto ies can vilumara

CARTA DE DENÚNCIA

Hola:

Som la Nùria, la Patricía i la Blanca de 2C de I.E.S Can Vilumara.
Volem denunciar que a costa d'Ívori (Costa de marfil), hi ha hagut
una guerra on han participat nens i nenes soldats. Per culpa de la
gana i la por. Ens agradaria dir que tot aixo es per culpa del govern.
Els govern fabrica armes petites perque els nens les puguin utilitzar,
i així aconseguir: Cuiners, missatjers, cepadors...Tot això només els
nens. Despres utilitzen a les nenes per violarles i així, per culpa de les
violacions, el tant per cent de sida augmenta considerablement amb
cada guerra. Encara que nosaltres no podem aportar més que ànims,
i poca cosa més, volem que tot el món que llegeixi aqueta carta pensi
en aquells pobres nens i nenes, i aporti el que pugui per que no es torni
a repeitr aquesta indignant situació. Ara us posarem unes imatges perque
us consiencieu i vegeu la dura realitat:

Nùria,Patri, Blanca

TAN SOLO QUEREMOS...

El niño dice basta
el niño no quiere armas
solo quiere vivir su infancia.

La niña quiere ir a casa
y dejar de ser una esclava
quiere bailar,quiere saltar
y quiere disfrutar.

Nosotras vamos al colegio
tenemos una casa
no vamos a la guerra
y tenemos una vida
que ellos merecen tener.

Tan solo queremos , que entre todos luchemos contra la violéncia y también para qué tengais
una vida digna y una infáncia feliz , de la qual disfrutar.

Att: Alba y Noelia (IES CAN VILUMARA 2º C)

Carta de los niños de 2c eso/i.e.s. can vilumara

Niños y niñas de gonfreville, somos los alumnos del ies can vilumara de 2c eso:
noelia àlamos bosque
david adriàn gavino alejandro
lisbeth tarabata ojeda
lucía guerrero toro
os escribimos esta carta por que nos han esplicado vuestra situacion, y nos parece desastrosa, porque habeis vivido la guerra desde un plano espantoso , no hay derecho a que niños menores de edad tengan que ingresar en la guerra,nosotros pensamos que se deberia hacer justicia por vosotros.
Buestra escuela es muy bonita ya que os da una oportunidad de reacer vuestra vida y volver a jugar, aprender como niños de vuestra edad, lo que no pudisteis hacer en la guerra, teneis la oportunidad de hacerlo ahora.
Nuestro mensaje para vosotros es:

tener paciencia, tirar para delante
que despues de la llubia biene la calma ..
que ai que tener esperanza para poder seguir adelante
tener fe en la gente que os aiuda en gonfreville
que esta oportunidad que os dan es unica

esperamos que os vaya bien en un futuro y que sepais que aqui, en españa teneis el mayor apoyo de todos los niños.

con aprecio,
los niños y niñas de 2c eso del ies can vilumara

TOTES LES FOTOGRAFIES

2008-11-12T16:33:00.000+01:00

Per veure totes les fotografies dels tallers de "I després de la guerra, què?" punxa aquí:

no siempre

2008-11-11T21:08:00.001+01:00

no simpre se consigue lo que quieres
pero no perdais las esperanzas ...
por que os aseguro que un dia llegara

anonimo ... !!

I després de la guerra, què? Materials pedagògics

2008-10-28T13:20:00.001+01:00

Mme Die comparte su situación en Costa de Marfil

2008-09-29T12:43:00.000+02:00

Mme DIE née ZOUBGA ABSIATA

Responsable manteniment del Centre de Salut de Gonfreville Bouaké, Costa d’Ivori.

- Durant la crisi la situació a Bouaké va esdevenir molt difícil degut a la presència arreu dels rebels, vivíem contínuament en un estat de por i de stress. Poc a poc sembla que les coses ara comencen a funcionar i que les coses estan més tranquil·les, però la situació tampoc no és fàcil la vida ha esdevingut molt cara, molt molt difícil... El preu dels aliments s’ha duplicat , l’arròs, la farina, la carn etc i també el de la benzina. La gent ho està passant força malament, perquè és difícil trobar una feina amb un sou que permeti portar una vida digna i és per això que hi ha vaga rere vaga. Esperem que amb les eleccions la situació millori per a la població.

Durant tot aquest temps un grup de veïnes del costat de casa ens hem fet molt amigues i de manera informal ens reunim un parell de cops per setmana per donar-nos recolzament. Parlem dels nostres problemes, els fills, la situació....i intentem recolzar-nos durant la setmana amb les tasques de casa, els encàrrecs, el mercat.... i així les coses semblen més fàcils.

Margueritte nos cuenta como ha vivido el fin de la crisis

2008-09-29T12:30:00.000+02:00

NALOUMAL MARGUERITE N’GUESSABE

Enfermera responsable del Centre de Salut de Gonfreville

- Tot i que la crisi sembla haver terminat, el país continua dividit, les forces rebels estan encara ha Bouaké i el desarmament real no s’ha fet. A més a més els preu de tots els productes bàsics estan pels núvols, especialment els dels aliments i la benzina. Els preus s’han duplicat en aquest últim any i la benzina molts cops no arriba a Bouaké i la gent ha de tornar a agafar les bicicletes o anar a peu. La realitat és que la situació és difícil sobretot per aquella gent que no té feina ni ingressos, ja que els preus no paren de pujar. Esperem que les eleccions finalment es facin a l’octubre i que es desenvolupin amb normalitat i poc a poc anem avançant cap a una situació millor. Sobretot espero que els serveis públics tornin a funcionar amb normalitat.

Durant tot aquest temps hem intentat treballar amb la població per crear vincles i sensibilitzar-los sobre el conflicte armat i l’etapa que estem vivint en aquests moments. Amb el grup de dones seropositives hem iniciat grups de recolzament que es reuneixen varies vegades a mes per parlar del seus problemes personals principalment lligats al fet de ser portadores de VIH. Per altra banda , hem organitzat diferents sensibilitzacions en comunitats sobre el VIH, el tractament de la malaltia i sobre el paper de les dones en la reconstrucció postbèl·lica.

Una bona manera d'utilitzar les armes?

2008-09-16T10:23:00.000+02:00

Bego ens envia aquestes dues fotografies del seu viatge a Mozambique.
Són dos escultures fetes amb armament. Un bon exemple "I després de la guerra, què?"

Tallers per als més grans (12 a 18 anys)

2008-08-11T13:56:00.001+02:00

1. Jocs de guerra/cosa d'infants: El taller té com a objectiu donar a conèixer la realitat dels menors que participen en conflictes armats. A partir d’un material audio/visual realitzat pels nois i noies soldat de la Costa d’Ivori s’analitza què vol dir ésser un nen o una nena soldat, quins drets bàsics es trenquen i què es pot fer per evitar la participació dels menors d’edat en els conflictes armats.

2. I després de la guerra, què? Vídeo amb entrevistes a un matrimoni de desplaçats que van anar de Bouaké a Abidjan para evitar que els seus fills fossin capturats pels rebels com menors soldat. El petit documental contextualitza també les causes de la guerra de la Costa d'Ivori i obre pautes per a desenvolupar un debat i unes dinàmiques de rol-playing on el jovent català pot empatitzar amb el fet de desplaçar-se i de tornar com retornat quan s'acaba el conflicte armat

3. Exposició menors soldat: Exposició sobre la participació dels menors en els conflictes armats amb fotografies realitzades per l’artista catalana Ana Lorente i comentaris extrets dels jovent de la Casa de Gonfreville a la Costa d’Ivori.

4.La cançó dels Drets dels Infants: En aquest taller l'alumnat produeix la seva pròpia cançó dels Drets dels Infants. S'elabora un material previ per a donar a conèixer els principis bàsics a partir de fotos i comentaris dels nois i noies de la Casa d'Acollida de Gonfreville. A partir d'aquest material els nois i noies catalans escriuen la lletra de la seva cançó i després la graven amb unes bases musicals.

Al llarg de tota la campanya de sensibilització s'aniran recopilant totes les cançons que després s’enviaran a la Costa d'Ivori, per a que el jovent ivorià pugui veure l’evolució del seu treball i es pugui començar una altra etapa de reflexió, dels nois i noies ivorians respecte dels catalans.

5. Campanya de sensibilització:

-Campanya gràfica amb edició de murals i cartells de denúncia.
-Elaboració de material per a la difusió i la denúncia com power points, blocs en Internet, videos per CreaTv (televisió comunitària per Internet, coordinada per la Fundació Akwaba) i youtube on els joves i les joves catalans expliquen el que han après i denuncien la situació de la Costa d'Ivori.
-Mitjans de comunicació: els i les joves organitzen rodes de premsa per a explicar el que han après i denunciar la situació de Costa d'Ivori.

Tallers de 8 a 12 anys

2008-08-11T13:52:00.000+02:00

1. El diari de la Naaku: Les activitats s’organitzen al voltant del diari personal d’una noia d’11 anys, la Naaku, que escriu els seus sentiments i vivències abans, durant i després de la guerra del seu país, la Costa d’Ivori. Vivint a Bouaké, es desplaça amb la seva família fins a Abidjan per evitar que els seus germans de 16 i 17 anys es vegin obligats a combatre amb l’exèrcit rebel. Durant la seva vida a Abijan narra la sensació de sentir-se immigrant, les dificultats d’adaptació cultural, econòmica... i també els avantatges de conèixer altres formes de vida, com la que suposa el canvi a una ciutat molt gran. El llibre està escrit a partir dels comentaris d’una noia d’11 anys de Gonfreville a la que va entrevistar una de les tècniques de cooperació internacional de la Fundació Akwaba en el seu viatge a la Costa d’Ivori a l’estiu del 2007.

2.Il·lustrant els Drets dels Infants: El material d'aquesta activitat barreja il•lustració i drets dels infants. A partir d’una recopilació de cartells gràfics i il•lustrats sobre els Drets dels Infants de diferents parts del món, s’introdueix la diversitat cultural i per tant, la diversitat de formes en què els drets dels infants es materialitzin. Aquests cartells són presentats per: Evelyn, una nena peruana; Guo Jan, una nena xinesa; Bamba, un noi ivorià i Laia, una nena catalana.

3. Pintant els conflictes: L’activitat comença amb una mostra de dibuixos realitzats pels menors soldat de la Casa d’Acollida de Gonfreville de la Costa d’Ivori. En aquests dibuixos els nois i noies expressen la seva idea de conflicte i algunes experiències sobre la guerra. L'objectiu és definir conjuntament què és un conflicte i identificar estratègies de resolució no violentes ni sexistes, sinó mitjançant el diàleg, el consens i el respecte per la diferència.
En la segona part de l’activitat els nois i noies catalans fan uns dibuixos que després seran enviats a la Casa de Gonfreville, per donar continuïtat a la seva feina i perquè també en Gonfreville puguin tenir una versió intercultural de la definició i les vivències dels diversos conflictes i les possibles formes de resolució.

4. Campanya de sensibilització:

-Campanya gràfica amb edició de murals i cartells de denúncia.
-Elaboració de material per a la difusió i la denúncia com power points, blocs en Internet, videos per CreaTv (televisió comunitària per Internet, coordinada per la Fundació Akwaba) i youtube on els joves i les joves catalans expliquen el que han après i denuncien la situació de la Costa d'Ivori.
-Mitjans de comunicació: els i les joves organitzen rodes de premsa per a explicar el que han après i denunciar la situació de Costa d'Ivori.

Tallers per als més petits i petites (6 a 8 anys)

2008-08-11T13:34:00.000+02:00

1. El viatge d'en konan: narra la història del desplaçament d’un elefant de la Costa d’Ivori, en Konan i la seva família, que es veuen obligats a deixar la seva casa pel conflicte armat. El conte s’acompanya amb una guia didàctica que contextualitza el desplaçament com una efecte de la guerra i la desmobilització com un efecte de la reconstrucció postbèl·lica.

2. Il·lustrant els Drets dels Infants: El material d'aquesta activitat barreja il·lustració i drets dels infants. A partir d’una recopilació de cartells gràfics i il·lustrats sobre els Drets dels Infants de diferents parts del món, s’introdueix la diversitat cultural i per tant, la diversitat de formes en què els drets dels infants es materialitzin. Aquests cartells són presentats per: Evelyn, una nena peruana; Guo Jan, una nena xinesa; Bamba, un noi ivorià i Laia, una nena catalana.

3. Pintant els conflictes: L’activitat comença amb una mostra de dibuixos realitzats pels menors soldat de la Casa d’Acollida de Gonfreville de la Costa d’Ivori. En aquests dibuixos els nois i noies expressen la seva idea de conflicte i algunes experiències sobre la guerra. L'objectiu és definir conjuntament què és un conflicte i identificar estratègies de resolució no violentes ni sexistes, sinó mitjançant el diàleg, el consens i el respecte per la diferència.

En la segona part de l’activitat els nois i noies catalans fan uns dibuixos que després seran enviats a la Casa de Gonfreville, per donar continuïtat a la seva feina i perquè també en Gonfreville puguin tenir una versió intercultural de la definició i les vivències dels diversos conflictes i les possibles formes de resolució.

4. Campanya de sensibilització: Campanya gràfica amb edició de murals i cartells de denúncia.

Sobre la campanya

2008-08-11T13:20:00.000+02:00

La Costa d’Ivori va patir l’any 2002 un cop d’estat fracassat que va derivar en un conflicte armat perpetuat en el temps fins al 30 de juliol de l’any 2007, quan es van signar els acords de pau definitius. Degut al conflicte bèl·lic, el país va quedar dividit en dos territoris enfrontats (nord-centre com a zona rebel i sud com a zona governamental), que encara ara pateixen les conseqüències de la guerra: pèrdues econòmiques i d’infraestructures, malalties, epidèmies, violacions dels drets humans, persones desplaçades, famílies desestructurades, menors soldat...

Tots aquests indicadors mostren que el període postbèl·lic necessita d’una atenció especial que abordi no només la rehabilitació i la inserció social i econòmica, sinó també la creació d’estratègies i mecanismes de prevenció per a que el conflicte violent no ressorgeixi i no es torni a repetir.

En aquest sentit, la Fundació Akwaba ha posat en marxa una sèrie de projectes socioeducatius a la Costa d’Ivori dirigits especialment a dones i joves que van participar directa i indirectament del conflicte armat. A partir de les seves experiències hem organitzat una campanya de sensibilització, que té com a objectiu fomentar una cultura de pau global. Les accions de la campanya es portaran a terme paral·lelament a la Costa d’Ivori i a Catalunya, potenciant les relacions entre el jovent ivorià i catalana.

La campanya de sensibilització a Catalunya està adreçada a infants i joves entre 6 i 18 anys. Consisteix en un conjunt de tallers i actuacions que oferim a tots els municipis, centres d’ensenyament i entitats de lleure de Catalunya. El programa de sensibilització està subvencionat per la Diputació de Barcelona, d’Institut Català de les Dones i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, per tant no té cap cost addicional i es pot implementar de manera gratuïta.

La metodologia que utilitzarem per la realització de la campanya és l’aprenentatge i servei, que permetrà que el jovent català rebi una formació sobre cultura de pau, a la vegada que doni un servei a la comunitat, realitzant la seva pròpia campanya de sensibilització. Els resultats i productes d’aquestes campanyes seran enviats a la Costa d’Ivori.

Amb aquesta campanya trobem una oportunitat per treballar de manera conjunta amb ajuntament, centres escolars i de lleure, per promoure una acció pedagògica en xarxa, capaç de fer front a les noves demandes del context social contemporani.